Introducció

La Realitat Augmentada (RA) ha experimentat un gran avançament en les últimes dècades, transformant la manera en què interactuem amb el món digital i físic. Aquestes innovacions tecnològiques poden revolucionar l’accés a la informació, des de la visualització de dades fins a la interacció amb entorns digitals. L’objectiu d’aquesta especulació prospectiva és imaginar com seria l’accés a la informació en un escenari futur en què el disseny d’interacció ha hibridat els suports físic i virtual i s’integra de manera transparent amb l’experiència de la realitat.

Partim de les lectures sobre Realitat Augmentada i Interfícies Futures, que aporten un marc de recerca sobre les tecnologies emergents en aquest camp. Aquest exercici no només examina les implicacions tecnològiques, sinó que també aborda les qüestions ètiques, socials i econòmiques que podrien sorgir en un futur on la interfície entre el món físic i el digital sigui invisible per a l’usuari.

Desenvolupament

Accés a la informació en el futur: hibridació entre el físic i el virtual

Un dels aspectes més destacats del futur de l’accés a la informació serà la hibridació entre el món físic i digital. Imagina un entorn on les nostres interfícies tradicionals, com les pantalles tàctils o els ordinadors, desapareixen per donar pas a una experiència immersiva i contínua entre el que és físic i el que és virtual. En aquest escenari, l’usuari no haurà d’interactuar amb un dispositiu separat; la informació estarà integrada dins del mateix espai físic, accessible a través de dispositius gairebé invisibles.

La tecnologia de la Realitat Augmentada (RA) permet que la informació digital es superposi sobre el món físic, creant una experiència que augmenta la nostra percepció de la realitat. A mesura que la miniaturització dels dispositius avançï, podrem veure el sorgiment de lentilles d’AR o fins i tot implants que projectin informació directament a la nostra visió. Per exemple, en lloc d’interactuar amb una pantalla, podríem veure informació digital superposada sobre el món real, com es pot veure en dispositius com les Google Glass o en les innovacions de MagicLeap, que ja permeten visualitzar objectes virtuals en l’espai físic.

Un dels camps més emocionants de recerca actual és el desenvolupament de contactes de realitat augmentada que podrien proporcionar una interfície totalment transparent, sense necessitat d’ulleres o dispositius voluminosos. Per exemple, la lentilla d’AR de la Universitat de Washington permetria que la informació digital aparegués directament dins del camp visual de l’usuari, obviant la necessitat d’altres dispositius (Parviz, 2009).

Interfaces transparents: la interfície invisible

El gran repte serà la creació d’interfícies transparents, és a dir, que siguin gairebé imperceptibles per a l’usuari. Aquesta idea ha estat explorada mitjançant la tecnologia de projecció hologràfica i altres innovacions, com els dispositius que utilitzen ultrasons per generar superfícies tàctils a l’aire, com el sistema Haptoclone desenvolupat a la Universitat de Tòquio (2015). Aquest tipus de tecnologia permetria que els usuaris poguessin interactuar físicament amb objectes virtuals sense necessitat de dispositius de control físic. Aquesta interacció física amb la informació digital podria convertir-se en una part integral de la nostra experiència diària.

Impacte global: ètic, social i econòmic

Tot i que les innovacions tecnològiques ofereixen enormes oportunitats, també impliquen reptes en diferents àmbits.

• Èticament, sorgiran preguntes sobre la privacitat i el control. Amb dispositius que poden rastrejar la nostra ubicació, el nostre comportament i les nostres interaccions amb el món físic, es podrien generar preocupacions sobre qui controla aquesta informació i com es fa servir. Les interfícies que poden identificar objectes i persones, així com reconèixer patrons en el nostre comportament, podrien ser utilitzades per a finalitats comercials o fins i tot per a la vigilància estatal (Templeton, 2017).
• Socialment, la RA podria contribuir a una major inclusió i accessibilitat. Les persones amb discapacitats podrien beneficiar-se enormement d’interfícies AR per millorar la seva comunicació i comprensió del món que les envolta. Per exemple, les persones amb discapacitat visual podrien rebre informació augmentada sobre el seu entorn, facilitant la seva mobilitat. Tanmateix, també podria generar noves barreres socials, ja que l’accés a aquestes tecnologies serà probablement desigual, amb un impacte més gran en aquells amb més recursos econòmics.
• Econòmicament, la integració de la RA en la vida quotidiana podria obrir noves indústries i mercats. Des de l’educació fins a la publicitat, passant per la salut i el turisme, moltes indústries es podrien veure transformades per aquesta tecnologia. Així mateix, la necessitat de formar els treballadors per utilitzar aquesta nova tecnologia podria crear noves oportunitats laborals, però també comportarà reptes, com la desocupació de treballs que depenen de tecnologies obsoletes (Freeman et al., 2017).

Conclusió

El futur de l’accés a la informació es presentarà de manera radicalment diferent al que coneixem avui. Les interfícies transparents i la hibridació del món físic i digital ens permetran interactuar amb la informació de manera més fluida i natural. Tanmateix, aquesta transició planteja una sèrie de desafiaments ètics, socials i econòmics que hauran de ser gestionats amb cura. A mesura que la tecnologia avança, serà fonamental assegurar-se que la seva implementació sigui inclusiva, segura i respectuosa amb la privacitat, per evitar que aquestes innovacions beneficiïn només a uns pocs.

 

Referències

  Reality Technologies. (n.d.). The Ultimate Guide to Augmented Reality (AR) Technology. Recuperat de http://www.realitytechnologies.com/augmented-reality

  Rosenberg, L. B. (1993, març). The use of Virtual Fixtures to Enhance Operator Performance in Time Delayed Teleoperation. Recuperat de http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?Location=U2&doc=GetTRDoc.pdf&AD=ADA296363

  Tangible Media Group. (n.d.). inFORM. Recuperat de https://tangible.media.mit.edu/project/inform/

  Kelly, K. (2016, abril 12). The Untold Story of Magic Leap, the World’s Most Secretive Startup. Wired. Recuperat de https://www.wired.com/2016/04/magic-leap-vr/

 

A través dels segles diferents autors i autores de noveles de ciència ficció han imaginat futurs per a la humanitat, alguns més propers, alguns més llunyans, però el que la gran majoría tenen en en comú es que moltes de les seves idees s’han vist reflexades en l’història de la humanitat, desde el Submarí que fora inspirat en el Nautilus de Jules Verne o els encara a perfeccionar androides i automates inspirats en diferents obres com les de Isaac Asimov.

Aquestes idees sorgides de la imaginació creen artefactes e invencions que potser sense que els mateixos autors es donguin compte, obren el camí de la innovació humana; el que moltes persones a vegades ignoren es que aquestes mateixes obres literaries parlen sobre els efectes d’aquestes invencions en la societat, a vegades de manera personal, a vegades a escala social.

Una d’aquestes obres es la mateixa Dune, la qual ha obtingut una adaptació cinematogràfica mestrívola en aquests últims anys. En aquesta obra, la societat humana encara estant més de 10.000 anys avançada, utilitza estris rudimentaris per al dia a dia i no utilitzen estris tecnològics com ordinadors ni IA ja que en cert moment de la història de la societat humana, la dependència en aquests estris va involucionar a la espècie fins al punt de que les màquines sobrepassaven als mateixos humans i aquests es varen veure obligats a erradicar qualsevol tipus de tecnologia digital per a que la espècie pogués sobreviure.

Per altre banda per el que fa la realitat augmentada o la realitat virtual, tenim el cas de “Ready Player One” on la totalitat de la societat humana viu en el “Oasi” un mòn virtual on es produeixen pràcticament la majoria de les interaccions humanes, desde la feina a les activitats d’esbarjo o als tràmits gubernamentals, tots, es fan al Oasi.

En aquesta obra podem veure clarament els efectes de la realitat augmentada si aquesta tingués una influència quasi total en la vida de les persones, gent que no surt de casa, no socialitza en la vida real, gent que no es preocupa de la vida fora del Oasi perque: “Per qué em té que importar el exterior si el oasi ja es el meu món?”.

Totes aquestes obres obres, encara que també mostren les parts negatives d’aquestes eines e invents en la societat, també solen acabar en un to positiu per el que fa l’ús d’aquestes eines: entrenaments mentals, sortir a “tocar gespa”, el indómit esperit humà, etc, etc.

I en la realitat això també s’aplica, la nostra espècie sempre ha tingut problemes i sempre ha pogut arreglar-les de una manera o altre, tard o d’hora, sempre ha pogut amb els reptes de la seva propia creació o del seu ambient i la realitat augmentada no es una excepció.